Memòria de Joan Peiró i Belis és un llibre calidoscòpic. Construït des d'una munió de retrats i aportacions, pretén subratllar la figura de Peiró com a home íntegre, obrer autodidacta i dirigent sindical anarquista que fou, que sabé refondre, al llarg de la primera meitat del segle XX, tota una llarga tradició militant del segle XIX. El lector hi trobarà una síntesi de l'aportació més teòrica de Peiró i la seva vida militant fins a l'execució amb què el franquisme li estroncà la vida. A més d'una cronologia minuciosa sobre la seva activitat, cal posar en relleu l'explicació ordenada i contrastada sobre l'exili a França, d'ell i els seus, del 1939 al 1948. Com diu l'historiador Pere Gabriel al pròleg, aquest llibre "pretén anar molt més enllà del panegíric, el lament o la nostàlgia".
