"Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d02019;aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d02019;agost de l02019;any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m02019;asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d02019;una autobiografia. Trobar-la02014;i trobar-me a mi mateix pel camí02014;ha estat un llarg procés ple d02019;interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans.
Tot el que s02019;ha de saber de mi, l02019;autor d02019;aquestes pàgines, s02019;anirà descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s02019;hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benèvols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser.
De nom, em podeu dir David."
Els homes i els dies recull l'obra literària de David Vilaseca amb dues novel·les d'una subjectivitat radical i ferotge: L'aprenentatge de la soledat i la pòstuma El nen ferit.
