Hi ha dates que, abans que arribin, ja se sap que no seran ben bé com les altres. Són jornades que apareixen senyalades amb un color propi en l02019;imaginari col·lectiu, diades de les quals es reprodueix, pertot arreu, en els indrets més inesperats, la xifra del dia i la lletra inicial del mes. Són un símbol compartit, una bandera que s02019;alça per damunt de la gernació enmig de la boira i que esdevé, de seguida, un crit escrit als murs, un estendard de pedra en el camí, la platja somiada on aniran a parar totes les ones de la llibertat. Per al poble català, l02019;1 d02019;octubre de 2017 és una d02019;aquestes dates que van arribar per a quedar-s02019;hi, per sempre, per a ser explicades als descendents i als que no van poder-les viure a cada lloc, perquè ja s02019;han guanyat, amb escreix, el seu espai d02019;honor a la pròpia biografia personal i col·lectiva de tants catalans i catalanes.
