Un barri vell de Nàpols: Montedidio. Un nen de tretze anys, de qui no coneixem el nom, deixa l'escola per entrar a treballar a casa de mestre Errico com a aprenent de fuster. Comença així una nova vida, que ens anirà relatant dia rere dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor. En aquest diari veurem com l'adolescent viu el seu primer amor amb la Maria, la seva veïna, i com creix la seva amistat amb don Rafaniello, un sabater vell i savi que viu a la fusteria, que somia de convertir-se en un àngel i que li ensenyarà a pensar sobre els homes i les coses. Montedidio és una mosaic de personatges, esquitxat d'expressions i tradicions napolitanes. I és justament en el diari que el nen escriu, entre la botiga, les estones mortes que passa jugant amb un búmerang, las primeres emocions sexuals i els discursos del vell savi, uns episodis de vegades anodins, que l'adolescent protagonista tasta la vida i la mort. Aquesta novel·la ens narra amb un estil poètic i depurat el pas de la infància a l'edat adulta de dos adolescents sensibles en un poble cruel i fantasmagòric.
