Així era Ricard d'Olot. Un home creient, amb total respecte als pobles indígenes de la selva amazònica, al costat dels dèbils de la societat benestant, fet un dels seus amb els reclusos de la presó Model i solidari amb la gent marginada del Somorrostro, on la ciutat deixava de ser ciutat. En definitiva, era l'expressió genuïna del framenor que viu l'evangeli sine glossa, com volia Francesc d'Arrís. Obedient i rebel, conservador i receptiu, en constant diàleg interior amb les circumstàncies que li tocà de viure, ni les millors, ni les pitjors, les seves. Sorprenent, sorprès i feliç. (Del text de la introducció de Joan Botam)
