Com sol passar amb les males notícies, un dia qualsevol al conseller del Govern valencià Víctor Vidal li diagnostiquen un càncer de pulmó en fase terminal. Aquesta terrible sentència s'esdevé en un moment dolç per als conservadors autòctons, que detenen un poder absolut sobre totes les institucions del país. L'evolució de la malaltia confronta un home educat per a la conquesta del poder amb la crua realitat del final de totes les coses, i això el mena a un procés inèdit d'introspecció i autoanàlisi. Dins l'absurditat despietada de qualsevol vida pública i específicament del curs grotesc de la política valenciana, la peripècia de Víctor Vidal assoleix un punt de dramatisme però també d'extrema lucidesa.Amb un estil precís i una evident capacitat per al retrat fidel de certs sectors de la societat contemporània, Joan Garí traça a La balena blanca un diagnòstic sarcàstic i implacable de la trajectòria dels polítics conservadors valencians, alhora que propicia una aguda reflexió sobre les estranyes relacions entre el poder i la mort.
