El contacte d'una punta de sabata amb una tofa de cabells estesa a terra, al passadís, a tocar de la sala, pot ser un fet incontrovertible. També ho poden ser un cistell o una senalla plens de verdura, i el rastre d'un caragol. Però que siguin incontestables no vol dir que siguin fets unívocs, ni tan sols idèntics a ells mateixos. Cada detall conté sempre una munió de possibilitats latents, i aquesta novel·la les expressa.Sense exterioritzar mostres massa clares de neguit, el protagonista de Betum perd progressivament la noció de la seva edat, del seu estat civil, del seu domicili, fins i tot del seu sexe, i no sembla que s'escarrassi prou a distingir entre el somni i la vigília. Potser no és capaç de fer-ho, o s'hi resisteix. Però de mica en mica ens deixa intuir una història sòrdida que tant pot ser un malson d'infantesa com una recança recent. O totes dues coses.Al costat d'aquest personatge -a la seva falda, si hi accedim, o amb ell al damunt, si no vigilem- assistirem a estranyes persecucions dintre d'un pis de ciutat que no és del tot segur que sigui el seu. I l'acompanyarem al llarg del camí que va del poble al riu, més enllà del convent enrunat. O pel sender que, des del mas, porta a un gorg d'aigües negres.