1963. Port d'Hai Phong, Vietnam del Nord. Un mercant italià provinent d'Odessa fondeja per descarregar unes dubtoses mercaderies. Maurizio Pappalardo, oficial de màquines, és abordat per un desconegut. Al voltant d'ells començen a desfilar un capità de l'exèrcit nord-vietnamita, l'enigmàtica Dumyaa, un cadet, mariners russos, un soldat alemany mort durant la Segona Guerra Mundial i una prostituta egípcia. Aquest és el punt de partida d'una novel·la sorprenent on, mitjançant seqüències numerades, l'autor desplaça les perspectives, varia els enfocaments i canvia els angles d'una estranya i seductora trama resolta amb un desenllaç rodó i inesperat.
Roca, escriptor de raça que domina com pocs l'expressió econòmica i eficaç i que posseeix el do de la descripció aguda i implacable (Iván Ibbau, La Vanguardia), que crea espais mentals on les veus se superposen i es barregen, on els esdeveniments giren i que amb una retòrica despullada dibuixa paisatges minimalistes (Anna M. Gil, Avui), aconsegueix amb Potser una obra introspectiva d'una gran força evocadora i al marge de convencionalismes literaris, on els personatges es debaten constantment entre la fabulació i la realitat.
