Fa molts anys, a la bellíssima i alterosa Castalla, habitava un ric burgés que li deien Joan el de la Capa Gran, que era d’estatura mitjana, fi i de bones maneres. Curiosament, tenia un germà més jove, Blai, que era tot el contrari: baixotet, forçudot i bast. Tenia dona i sis xiquets, i era treballador com el qui més; no tenia ni casa, i vivia humilment en una barraca.
Un any es presentà un hivern molt cru, i l’unica opció que Blai tenia era anar al germà a demanar-li diners amprats...
