La poètica de Raimon Arola parteix de la globalització del món actual, dins la qual la cultura europea, amb la seva manera de fer particular, ha d acompanyar els nous models de la creació artística i de realització espiritual d arreu. El millor camí per fer-ho és reconèixer els universos simbòlics i les afinitats íntimes que tenen en comú. Aquesta és l edat del símbol. Els poemes es refereixen als símbols segons el model de la creació artística i no de la teòrica, ja sigui filosòfica, històrica, religiosa, antropològica, etc. No obstant això, el contingut d'aquestes disciplines aflora en els versos a fi de recrear la vida dels símbols en allò que li és familiar: la pràctica de l'art. Arola opta per recrear els símbols universals i, sobretot, per demostrar les connexions que hi ha entre aquests, ja que, al cap i a la fi, el simbolisme europeu o de qualsevol altre lloc desvela la mateixa realitat.
