Antígona, de Sòfocles, és segurament l#expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia i les lleis establertes pels homes.
Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s#ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l#expressió del sacrifici personal a causa d#un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans.
Ressenya:
«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l#Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.»
De la introducció de Joan Castellanos i Vila