L’essència de la història de l’art es troba en la seva capacitat per transformar les idees, els sentiments i la informació que transmeten els objectes artístics en relats rics i evocadors. Joaquim Garriga va practicar aquesta disciplina com un art, el de narrar les imatges i l’arquitectura amb eloqüència. En record seu aquest llibre aplega un seguit de contribucions que tracen un arc temporal que va des de l’edat mitjana fins al món contemporani i que posen de manifest la varietat i la fecunditat de temàtiques, de registres crítics i d’enfocaments metodològics de la ciència que ell va dur a terme amb tanta saviesa. Llegint els articles descobrirem com els historiadors de l’art es mouen en el temps, reconstrueixen la genealogia d’un tema, assenyalen els valors estètics i històrics d’un objecte, n’identifiquen i en caracteritzen els autors, i analitzen les funcions de les obres artístiques i les relacions que la societat hi ha mantingut i hi manté. En fi, s’esforcen per apropar al públic interessat uns tresors patrimonials que ens interroguen i ens meravellen.
