Des de la prehistòria, l’ésser humà ha sigut un
creador de símbols, que constitueixen un pont
cap als seus orígens, el cosmos i el destí. Les entrades
d’aquest Diccionari dels símbols, seleccionades
del vast repertori en setze volums de The encyclopedia
of religion, dirigida per Mircea Eliade en
col·laboració amb Ioan Petru Couliano i editada per
destacats experts internacionals, subratllen l’emergència
i la persistència d’aquesta creativitat. Durant
segles, els símbols s’han viscut com a portadors
d’un sentit capaç de trencar els horitzons dels límits
humans per projectar-se més enllà. Així, resulta que
fins i tot els objectes més habituals —una clau, un
teixit, un mirall, un joiell— o els gestos més banals
—menjar, dormir, oferir un regal, jugar— no són
aspectes evidents de la nostra vida: en la història de
la humanitat, de fet, s’han carregat d’una densitat
que potser hem oblidat, però que testimonia fins a
quin punt la recerca de sentit es troba impresa en
les profunditats del desig humà.
