Molts de vespres, si passeu a la vora d’un gorg, d’un pou, d’una
font o d’una riera, d’un torrent, d’un riu o d’un estany, potser
hi veureu una dona misteriosa que està rentant la seva túnica
o fent la bugada. És una goja. Les goges tenen els cabells
llargs, els ulls, grossos i bonics; les mans, llargues i blanques.
S’enamoren del primer noi o del primer jove que s’enamora
d’elles i, com que són molt més bones que les bruixes, us poden
fer immensament feliços i immensament rics. Però heu de ser
capaços de guardar-ne el secret. I també, si sou els seus fills o
filles. No digueu mai que la vostra dona o que la vostra mare és
una goja! I sobretot, tracteu-les bé. Mireu, si no, què va passar
a en Ramon un dia que tornava de Corçà, al Baix Empordà.
Començava a ser fosc...
