Joan Josep Ribera i Cucó, conegut com l’Spagnoletto, és un dels grans pintors barrocs de la primera meitat del segle XVII. Va nàixer a Xàtiva el febrer de 1591 i se suposa que entre els deu i dotze anys inicià l’aprenentatge artístic en l’obrador que tenia a València Joan Ribalta. Des d’ací partiria pocs anys més tard, encara adolescent, cap a Itàlia. Residí primer a Roma, un dels principals focus d’atracció per als artistes d’aleshores; després a Parma; en acabant de nou a Roma, on aconseguí un gran prestigi amb les seues obres, i finalment a Nàpols, on visqué la resta de la seua vida —fins al 1652 que va morir— gaudint del beneplàcit i la protecció dels virreis espanyols. També hi hagué de viure temps difícils, com ara la terrible erupció del Vesuvi de 1631 o la revolta de Masaniello, que va commoure la ciutat napolitana. En el seu inici fou un dels principals seguidors del pensiero de Caravaggio, juntament amb Manfredi, Spadarino i Cecco. La seua nombrosa producció va caracteritzar-se pel domini del dibuix, pels coneixements sobre la pintura a l’oli, per la rapidesa en les seues execucions, per certa truculència i perquè els models que triava per als quadres de tema religiós o mitològic eren, generalment, d’extracció popular.
