Setze converses viatgeres (imaginades), la tercera obra literària de Xavier F. Vidal, és un llibre de viatges diferent. L’autor, en lloc de narrar les seves vivències en primera persona, ho fa mitjançant una sèrie de diàlegs imaginats amb personatges famosos dels països
que visita. Vidal, així, manté la seva personalitat literària en el fons —una combinació de proximitat i erudició amb un toc d’humor—, on barreja experiències personals amb crònica periodística i dades objectives, però canvia substancialment la forma.
Parafrasejant-lo, en aquestes “especulacions especulars, valgui l’etimologia compartida dels dos termes”, l’autor ens explica els seus viatges entre 2024 i 2026 a Europa, Àfrica i Llatinoamèrica, continents
que entrellaça servint-se tant de temes generals (colonialisme, imperialisme…) com mitjançant fils conductors concrets, també dins el món dels viatges, ja siguin antics, com El periple d’Hannó, o actuals,
com El Danubi, de Claudio Magris.
A Setze converses viatgeres (imaginades), Xavier F. Vidal va una mica més enllà i assoleix un objectiu que sembla paradoxal: un relat de viatges no escrit en primera persona i que, al seu torn, és la seva obra més personal.
